Agenda
- Aquest esdeveniment ja ha passat.
Visita guiada a l’exposició Skiá – Graphé. El dibuix de l’ombra, a càrrec de Martí Llorens i Rebecca Mutell, autors de l’exposició
15 15Europe/Madrid desembre 15Europe/Madrid 2023 - 19:00 - 20:00
FreeBenvolguts i benvolgudes,
Us informem de la propera activitat que tindrà lloc el divendres 15 de desembre a les 19.00 h. Us convidem a venir a la Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles per fer una visita guiada de l’exposició Skiá – Graphé. El dibuix de l’ombra, emmarcada dins del projecte Fotointerpretacions. La visita anirà a càrrec de Martí Llorens i Rebecca Mutell, autors de l’exposició.
Com sempre caldrà inscripció prèvia. En cas que algun soci o sòcia vulgui assistir amb un acompanyant, podrà apuntar-lo al formulari, però aquest quedarà en una llista d’espera. Trobareu en el document adjunt més informació sobre la visita i el formulari d’inscripció que heu rebut al correu.
Les paraules gregues skiá, ‘ombra’, i graphé, ‘dibuix’ ―és a dir, la tècnica de dibuixar i representar objectes a través de la seva ombra―, van ser els termes que el 1835 W. H. F. Talbot va escollir per designar les imatges que aconseguia fixar sobre un paper sensibilitzat amb clorur de plata. L’esquiagrafia, doncs, va representar l’inici de la investigació fotogràfica d’aquest reconegut polímata anglès.
Seguint la petja dels assajos fotogràfics de Talbot, Martí Llorens i Rebecca Mutell van decidir retratar la ciutat de Girona mitjançant el procediment esquiagràfic. La naturalesa tècnica d’aquest procediment, en què l’aparició de la imatge per ennegriment directe del paper forçosament té lloc al mateix lloc en què s’exposa a la llum solar, fa que la gènesi d’aquestes fotografies pertanyi de manera íntegra i ineludible a aquesta ciutat. Atès que el tema principal de les esquiagrafies ―que Talbot posteriorment anomenaria dibuixos fotogènics― eren els espècimens botànics, i vist el caràcter dels parcs i jardins urbans de Girona, van optar per fer una sèrie de fotogrames per contacte de fulles i plantes d’alguns d’aquests parcs.
Aquest mateix procediment el van utilitzar com a negatiu per a una càmera de gran format. Si feia 180 anys Talbot havia necessitat un temps d’exposició de diversos minuts per a la realització d’un fotograma, el fet d’utilitzar aquell mateix paper a l’interior d’una càmera els va obligar a exposicions que, en el seu cas, no van ser inferiors a les dues hores en ple estiu. Pel que fa al positivat, la simbiosi d’un procediment fotogràfic històric amb una tècnica contemporània els va semblar fructífera. Així doncs, van digitalitzar els negatius de paper per poder imprimir-los en un format molt més gran.