Recordeu, tal com s’ha fet fins ara amb les   fototertúlies en línia, que:

• Identifiqueu-vos amb un nom en entrar a la sala virtual.
• Durant la fototertúlia tingueu el vídeo i l’àudio deshabilitats.
• La sessió es gravarà en vídeo.

En els primers anys del segle XX, un jove immigrant va sentir com uns madrilenys es burlaven de Guadalajara, la seva terra, aleshores un espai rural, empobrit i aïllat. Aquests comentaris pejoratius van ser, anys més tard, el revulsiu perquè aquell alcarreño utilitzés la fotografia i el cinema per reivindicar la riquesa cultural de la seva província i reforçar els vincles identitaris dels seus paisans.

En aquesta sessió es parlarà de Tomás Camarillo, un amateur autodidacte, emprenedor, amb inquietuds culturals i compromès amb la cura del patrimoni. Amb un mètode exhaustiu, va aplegar un gran repertori visual que documentava paisatges, vistes de pobles i béns culturals immobles, mobles i intangibles. Així mateix, es va esforçar a divulgar les seves creacions: va mostrar les seves fotografies en exposicions i publicacions elogiades per la crítica, i va exhibir les seves pel·lícules en projeccions que van entusiasmar el públic.

Casa Camarillo. Exposició fotogràfica en el domicili de l’autor, 1944. Centro de Estudios de Castilla-La Mancha, Universidad de Castilla La Mancha.

Recentment, la seva obra, llegada a la Diputació Provincial de Guadalajara, s’ha enriquit després de la troballa de més exemplars procedents de la seva col·lecció particular, conformada per vistes estereoscòpiques familiars i de viatges. Conservats després de gairebé cent anys, els seus films i instantànies són testimonis excepcionals d’una herència cultural valuosa, avui oblidada, transformada o desapareguda.