A partir d’una selecció de fotografies realitzades per Bruno Serralongue per a la seva sèrie «Calais» (2006-), així com de la seva pròpia recerca de camp fotoficcional, Hilde Van Gelder s’acosta al paisatge fronterer de la costa nord-francesa. Aquesta zona marítima tan disputada es presta a una anàlisi microcòsmica de tots els nostres desafiaments globals contemporanis: la migració, el canvi climàtic, els drets humans i la tecnologia de vigilància neoliberal. En la seva terrible convergència corren el risc d’aixafar- nos com una ona vilana i ecocida. Però també és concebible que acabi creixent una fèrtil ona terrenal (mar de fons) que generi al seu pas un veritable renaixement. Una reflexió crítica sobre la indiferència d’una Unió Europea dividida davant l’important nombre de persones en moviment que es troben aturades prop del canal de la Mànega o s’hi ofeguen. Una reflexió que permet imaginar un món en el qual tot ésser vivent acaricia el dret fonamental a renéixer.

(Intervenció en anglès amb traducció simultània al castellà)

Hilde Van Gelder és professora d’Història de l’Art Contemporani a la Universitat de Lovaina (KU Leuven) i és directora del Centre de Recerca Lieven Gevaert de Fotografia, Art i Cultura Visual (LGC). La seva recerca se centra en com la fotografia pot ser una força operativa dins de l’art visual tant per relegitimar com per imaginar els drets fonamentals. El seu últim llibre, Ground Sea. Photography and the Right to Be Reborn (Leuven University Press, 2021), desplega un vívid relat de repetits viatges a Calais i Dover entre el 2017 i el 2020.