Davant el tràgic esdeveniment d’extinció de multiespècies que estem vivint, la representació de la desaparició d’allò més-que-humà apareix com una pràctica fotogràfica melancòlica. Però què hi ha de la política de la seva estètica? La imatgeria de les espècies perdudes pot mercantilitzar cínicament la pèrdua o servir com a repertori liberal de duel, connectant la fotografia amb una economia necroespeculativa. Però, ¿podrien els seus efectes ecològics associats, de dolor i desesperació, connectar el dol amb la militància, amb una política transformadora de justícia climàtica anticapitalista i amb un testimoniatge col·lectiu que aviva les demandes d’un futur reparador? Com es veuen les reparacions des d’una crisi d’extinció global? I, com podria la fotografia contemporània albergar en si mateixa un horitzó reparador?

(Intervenció en anglès amb traducció simultània al castellà)

T. J. Demos és professor del Departament d’Història de l’Art i Cultura Visual de la Universitat de Califòrnia (Santa Cruz) i director fundador del Centre d’Ecologies Creatives de la mateixa universitat. Escriu sobre art contemporani i política global i investiga la intersecció entre la cultura visual, la política radical i l’ecologia política. És autor de nombrosos llibres, entre els quals, Beyond the World’s End: Arts of Living at the Crossing (Duke, 2020). Recentment ha coeditat The Routledge Companion on Contemporary Art, Visual Culture, and Climate Change (2021) i ha dirigit el projecte de recerca Beyond the End of the World del Sawyer Seminar, finançat per la Mellon Foundation (2019-21). Presideix el Climate Collective, que ofereix una programació pública al MAAT (Lisboa).