A finals del 1975, després que el Marroc envaís el Sàhara Occidental, la resistència sahrauí va començar a reunir fotografies dels soldats marroquins capturats o caiguts en combat. La majoria d’aquestes fotografies eren simples retrats de les esposes dels soldats, de les seves xicotes, dels seus fills, dels seus pares, o imatges que mostraven la vida quotidiana al Marroc. Durant els anys de guerra, aquestes fotografies es van convertir en un arxiu involuntari emmagatzemat en indrets temporals del desert d’Algèria, on els sahrauís exiliats havien buscat refugi.

Avui aquestes imatges esperen les condicions necessàries, la fi de l’ocupació i el conflicte en curs, per ser retornades als seus propietaris: retornades no a l’Estat, sinó a les famílies que van perdre als seus éssers estimats en una guerra oculta.

(Intervenció en anglès amb traducció simultània al castellà)

En la seva pràctica, Yasmine Eid-Sabbagh explora les possibilitats de l’acció humana mitjançant processos de treball experimentals i col·lectius. Aquests processos inclouen pràctiques d’arxiu com la negociació entorn d’un arxiu digital muntat amb habitants de Burj al-Shamali, un camp de refugiats palestins al Líban. La fotografia actua com un mitjà perquè ella investigui comunitàriament les nocions de col·lectivitat, poder i resistència; per exemple, amb el seu compromís com a membre de l’Arab Image Foundation i amb l’enfocament del seu doctorat en Teoria de l’Art i Estudis Culturals de l’Acadèmia de Belles arts de Viena (2018).