Origen, autories i context de l’àlbum polític, caricaturesc i pornogràfic de Los Borbones en pelota a partir d’una sèrie de cartes de visite.

Actualment ningú discuteix la importància de la fotografia com a font d’informació des de les més diverses perspectives –cultural, patrimonial, històrica…- però poques vegades podem presentar-la com a proves definitives que obliguin a replantejar-se l’autoria d’una obra de la importància de l’àlbum Los Borbones en pelota, atribuït als germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, conservat a la BNE.

A partir d’una sèrie de CDV datables a principis del Sexenni Democràtic (1868-1870) aparegudes al mercat i trobades en arxius que reprodueixen caricatures directament vinculades a l’àlbum hem de replantejar-nos la seva autoria. Això comporta també plantejar-nos canvis geogràfics i entendre el modus operandi del seu origen, el que ens ajuda a resoldre els grans dubtes que aquesta sorprenent obra plantejava a historiadors i bécquerians.

Gràcies a la comparació de les CDV amb les il·lustracions de Los Borbones en Pelota podem concloure que les aquarel·les conservades a la BNE són una còpia posterior d’un àlbum original no conservat físicament però del que només ens ha arribat parcialment les fotografies esmentades que resulten claus per a resoldre una sèrie de dubtes que al llarg de molts estudis es plantejaven.

A través de les reproduccions fotogràfiques del conjunt original podem reconèixer la mà de diversos artistes barcelonins com són Eusebi Planas i Tomàs Padró i d’altres menys hàbils que van recórrer als fotomuntatge per a realitzar les seves caricatures de contingut polític. Aquesta diversitat d’autors ens porta a relacionar l’elaboració de l’àlbum amb la tradició d’una sèrie de tertúlies barcelonines del s. XIX que en confeccionaren un com són la Societat Pírica (1842-1858), El Trapecio (1860) o la de la Rebotiga d’en Pitarra (1866-1872). Aquestes tertúlies estaven directament vinculades al món de la intel·lectualitat tant d’artistes, literats, científics i petits burgesos revolucionaris.

La Barcelona revolucionària del Sexenni seria el context idoni on es produí aquest àlbum realitzat -a porta tancada pel seu contingut pornogràfic en algunes il·lustracions- en tallers d’artistes o en alguna de les nombroses i reconegudes tertúlies com les de Pitarra, Innocenci López, Café Suizo… Aquests ambientsclarament republicans i oposats a la monarquia moderada ens permetria a comprendre la bel·ligerància antimonàrquica que tant caracteritza aquest àlbum.

Les CDV conservades obliguen també a plantejar-se la possibilitat que l’àlbum original pogués tenir més il·lustracions que les reproduïdes en aquarel·la de la BNE i que fos un àlbum més complex del que hom podria pensar des d’un principi.

FTT_02_2MARC_AD.pdf