El dilluns 12 d’abril, Stéphany Onfray ens va parlar de Manuel Castellano i la seva col·lecció de fotografia, objecte de la seva tesi doctoral. Després de la presentació a càrrec de María de los Santos García Felguera, Stéphany va presentar la figura de Manuel Castellano, i sobre tot de la col·lecció conservada a la Biblioteca Nacional de Espanya, que conté 24 albums de fotografies (22.000 fotografies, retrats principalment), però també dibuixos, gravats, autographs, manuscrits…
Si comparem la magnitud de la Col·lecció Castellano amb els pocs estudis que se li han dedicat, potser resulta ser una de les col·leccions menys aprofitades d’Espanya.
La informació al voltant de les seves condicions de formació i sobre el seu creador resulta encara molt escassa tot i que, de mica en mica, van apareixent nous plantejaments.
La falta de documentació i la dimensió de la col·lecció compliquen la seva comprensió global i, sobretot, impedeixen determinar els motius que van empènyer el pintor madrileny Manuel Castellano (1826 -1880) a ajuntar milers de fotografies, cartes i poemes, dibuixos o manuscrits teatrals entre 1845 i 1880.
Per a tractar d’acostar-se a la Col·lecció Castellano, en primer lloc Stéphany va presentar el seu conjunt fotogràfic, per a després destacar alguns aspectes relacionats amb les condicions de reunió d’aquest, abans de la seva entrada a la Biblioteca Nacional de España el 1872.
Vista de uno de los álbumes fotográficos de la Colección Castellano, ca. 1860, Biblioteca Nacional de España
A continuació, va subratllar la riquesa de la col·lecció, amb la finalitat de comprendre com el conjunt de fonts documentals i gràfiques conservat pot aportar-nos informació clau sobre els àlbums fotogràfics, i en particular sobre els vint-i-dos toms de retrats. Va esmentar la relació entre Manuel Castellano, Jean Laurent i José Martínez Sánchez.
Finalment, i abans de concloure, Stéphany va tractar algunes qüestions metodològiques amb la finalitat de considerar aquesta col·lecció com una font primordial per a entendre la societat i la cultura madrilenya durant el segle XIX.
Extracte de la Fototertúlia (català)
El lunes 12 de abril, Stéphany Onfray nos habló de Manuel Castellano y su colección de fotografía, objeto de su tesis doctoral. Tras la presentación a cargo de María de los Santos García Felguera, Stéphany presentó la figura de Manuel Castellano, y sobre todo de la colección conservada en la Biblioteca Nacional de España, que contiene 24 álbumes de fotografías (22.000 fotografías, retratos principalmente), pero también dibujos, grabados, Autograph, manuscritos …
Si comparamos la magnitud de la Colección Castellano con los pocos estudios que se le han dedicado, quizás resulta ser una de las colecciones menos aprovechadas de España.
La información en torno a sus condiciones de formación y sobre su creador resulta todavía muy escasa aunque, poco a poco, van apareciendo nuevos planteamientos.
La falta de documentación y la dimensión de la colección complican su comprensión global y, sobre todo, impiden determinar los motivos que empujaron el pintor madrileño Manuel Castellano (1826 -1880) a juntar miles de fotografías, cartas y poemas, dibujos o manuscritos teatrales entre 1845 y 1880.
Para tratar de acercarse a la Colección Castellano, en primer lugar Stéphany presentó su conjunto fotográfico, para luego destacar algunos aspectos relacionados con las condiciones de reunión de éste, antes de su entrada en la Biblioteca Nacional de España en 1872.
A continuación, subrayó la riqueza de la colección, con el fin de comprender como el conjunto de fuentes documentales y gráficas conservado puede aportarnos información clave sobre los álbumes fotográficos, y en particular sobre los veintidós dos tomos de retratos.
Finalmente, y antes de concluir, Stéphany trató algunas cuestiones metodológicas con el fin de considerar esta colección como una fuente primordial para entender la sociedad y la cultura madrileña durante el siglo XIX.
Extracto de la Fototertulia (castellano)
