Desprès de la presentació d’Albert Bada, en Albert Bonnin, graduat en fotografia i creació digital, i post-graduat en postproducció audiovisual avançada, pel Centre d’Imatge i Tecnologia Multimèdia de la UPC, ens va parlar del seu projecte Retrofusió, que fusiona escenes de fotografies antigues de paisatges urbans, amb fotografies actuals .
El projecte Retrofusión va néixer fa tres anys com a punt de connexió entre alguns dels seus principals interessos en el camp de la fotografia: l’estudi de la llum i de la tecnologia dels aparells fotogràfics, la fotografia d’arquitectura i la possibilitat de conèixer la història dels llocs a través de les imatges que ens queden d’altres èpoques.
Tot va començar amb uns fascicles editats per Antonio López, anomenats Barcelona a la vista. En ells es troben escenes de la ciutat fotografiades per Fernando Rus a principis de segle XX i impreses pel gravador Pedro Bonet. A partir d’aquí, es va obrir el camí per dur a terme un projecte: recrear la imatge antiga per després fusionar-la amb una imatge de el present, feta exactament des del mateix punt de vista.
Després de les imatges finals, que inclouen la simbiosi de les antigues i les modernes, hi ha diverses línies d’investigació, sobretot pel que fa a la localització dels llocs, l’anàlisi dels punts de vista i l’estudi de la llum. A part d’això, hi ha la voluntat de comprendre la tecnologia que es va relacionar amb la presa de la imatge, que serà útil per a la recreació actual; per exemple, per calcular els punts de vista, caldrà tenir com a referència un element encara existent de l’escena i, si és possible, el negatiu original. Així, amb la comparació de les mides de l’element físic i el fotografiat, mitjançant el càlcul de l’augment, es pot saber aproximadament la distància a la qual es va col·locar la càmera, podent fins i tot arribar a saber les òptiques utilitzades pel fotògraf. Per a l’estudi de la il·luminació s’integra el programari en línia Photographer Ephemeris, amb el qual es pot identificar la direcció i angulació solar en una data i hora concretes que, juntament amb altres aplicacions web com Shadow Calculator, permetrà ajustar el moment de la presa, amb un marge d’error de dos a tres setmanes.
La intenció final és captar, de la manera més àmplia possible, el moment de la història en què van ser fetes les fotografies antigues i poder, després, fusionar-les amb les modernes. Encara que en aquest projecte la intenció de la fusió és purament estètica, la veritat és que l’aplicació dels recursos tècnics esmentats pot ser útil per a l’estudi evolutiu d’un entorn, ja sigui des del punt de vista arquitectònic, urbanístic, o simplement històric.
Sigui com sigui, com a resultat final, s’obtenen unes imatges que permeten fer un viatge en el temps, unint diverses generacions de persones que es troben en el mateix lloc, però separades per més de 100 anys d’història.
Curiosament, com va assenyalar Jep Martí, en una de les fotografies analitzades més en profunditat, la del fill de Josep Coté i la seva nòvia, a Pla de Palau, apareix la terrassa des d’on Alabern i Monlau van realitzar en 1839 el primer daguerreotip documentat a Espanya . I a més, la Llotja, objecte de la següent foto analitzada, hauria estat el tema principal d’aquest daguerreotip.
Extracte de la Fototertúlia (català)
Tras la presentcaión de Albert Bada, Albert Bonnin, graduado en fotografía y creación digital, y post-graduado en posproducción audiovisual avanzada, por el Centro de Imagen y Tecnología Multimedia de la UPC, nos contó su proyecto Retrofusió, que fusiona escenas de fotografías antiguas de paisajes urbanos, con fotografías actuales.
El proyecto Retrofusión nació hace tres años como punto de conexión entre algunos de sus principales intereses en el campo de la fotografía: el estudio de la luz y de la tecnología de los aparatos fotográficos, la fotografía de arquitectura y la posibilidad de conocer la historia de los lugares a través de las imágenes que nos quedan de otras épocas.
Todo comenzó con unos fascículos editados por Antonio López, llamados Barcelona á la vista. En ellos se encuentran escenas de la ciudad fotografiadas por Fernando Rus a principios del siglo XX e impresas por el grabador Pedro Bonet. A partir de aquí, se abrió el camino para llevar a cabo un proyecto: recrear la imagen antigua para luego fusionarla con una imagen del presente, hecha exactamente desde el mismo punto de vista.
Tras las imágenes finales, que incluyen la simbiosis de las antiguas y las modernas, hay varias líneas de investigación, sobre todo respecto a la localización de los lugares, el análisis de los
puntos de vista y el estudio de la luz. Aparte de esto, existe la voluntad de comprender la tecnología que se relacionó con la toma de la imagen, que será útil para la recreación actual; por ejemplo, para calcular los puntos de vista, habrá que tener como referencia un elemento todavía existente de la escena y, a ser posible, el negativo original. Así, con la comparación de los tamaños del elemento físico y el fotografiado, mediante el cálculo del aumento, se puede saber aproximadamente la distancia a la que se colocó la cámara, pudiendo incluso llegar a saber las ópticas utilizadas por el fotógrafo. Para el estudio de la iluminación se integra el software online Photographer Ephemeris, con el que se puede identificar la dirección y angulación solar en una fecha y hora
concretas que, junto con otras aplicaciones web como Shadow Calculator, permitirá ajustar el momento de la toma, con un margen de error de dos a tres semanas.
La intención final es captar, de la manera más amplia posible, el momento de la historia en que fueron hechas las fotografías antiguas y poder, después, fusionarlas con las modernas.
Aunque en este proyecto la intención de la fusión es puramente estética, lo cierto es que la aplicación de los recursos técnicos mencionados puede ser útil para el estudio evolutivo de un entorno, ya sea desde el punto de vista arquitectónico, urbanístico, o simplemente histórico.
Sea como sea, como resultado final, se obtienen unas imágenes que permiten hacer un viaje en el tiempo, uniendo varias generaciones de personas que se encuentran en el mismo lugar, pero separadas por más de 100 años de historia.
Curiosamente, como señaló Jep Martí, en una de las fotografías analizadas más en profundidad, la de el hijo de Josep Coté y su novia, en Pla de Palau, aparece la terraza desde donde Alabern y Monlau realizaron en 1839 el primer daguerrotipo documentado en España. Y además, la Llotja, objeto de la seguiente foto analizada, habría sido el tema principal de dicho daguerrotipo.
Extracto de la fototertulia (en castellano)
