Aquesta fototertúlia s’inscriu dins de les activitats de la 10a Setmana Fotogràfica, organitzada en col·laboració amb el Cercle Artístic Sant Lluc.
Després de la presentació institucional, a càrrec de Josep Parera, president del Cercle Artístic Sant Lluc, i de Ramon Barnadas, president de Fotoconnexió, Glòria Puigmal va realitzar la presentació de la Fototertúlia, i del seu ponent, Arnau Gonzàlez Vilalta.
Arnau és Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professor titular. Fins ara ha centrat la seva investigació en la política republicana espanyola, el nacionalisme català al llarg de segle XX, i la mirada exterior, diplomàtica i periodística, cap a Catalunya. No obstant això, aquesta fototertúlia se centra en la seva primera aportació en el camp de la Història de la Fotografia, amb l’edició conjunta amb Plàcid García-Planas i David Ramos de el llibre “La Caixa Vermella. La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà“, de l’editorial Comanegra.
Antoni Campañà (1906-1989) és un d’aquests noms “molt conegut entre els desconeguts” que sintetitza la fotografia al llarg de la passada centúria en tota la seva amplitud. Pictorialista, mestre del bromòli, de la postal turística, de la fotografia esportiva o del revelat, fins 2019 restava gairebé inèdita una part de la seva trajectòria que ho va combinar tot: el seu immens, ric i complex fons de la Guerra Civil.
Amagades en el fons de casa de Sant Cugat de Vallès a punt d’enderrocar-trenta anys després de la seva mort, apareixen dues caixes vermelles.
Què han de contenir? Un descobriment de el tot inesperat: més de 5.000 fotografies de la guerra. Un enorme fris de la vida en guerra.
Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos, amb contrastos que sovint són dolorosos.
Una mirada sense contemplacions i sense una causa a defensar. Un retrat de la seva ciutat i del seu país on res va quedar al marge. Una teràpia a través del visor de la càmera
que l’ajudaria a suportar el trauma de la guerra. Un tresor que amplia els horitzons del ja ric patrimoni fotogràfic de país.
La cámara como terapia. Las fotos de guerra de Antoni Campañà (1936-1939), a cargo de Arnau Gonzàlez Vilalta
Esta fototertulia se inscribe dentro de las actividades de la 10 Semana Fotográfica, organizada en colaboración con el Cercle Artístic Sant Lluc.
Tras la presentación institucional, a cargo de Josep Parera, presidente del Cercle Artístic Sant Lluc, y de Ramón Barnadas, presidente de Fotoconnexió,
Glòria Puigmal realizó la presentación de la Fototertulia, y de su ponente, Arnau Gonzàlez Vilalta. Arnau es Doctor en Historia por la Universitat Autònoma de Barcelona,
donde es profesor titular. Hasta ahora ha centrado su investigación en la política republicana española, el nacionalismo catalán a lo largo del siglo XX, y la mirada exterior, diplomática y periodística, hacia Cataluña.
Sin embargo, esta fototertulia se centra en su primera aportación en el campo de la Historia de la Fotografía, con la edición conjunta con Plàcid García-Planas y David Ramos del libro
“La Caja Roja. La Guerra Civil fotografiada por Antoni Campañà”, de la editorial Comanegra.
Antoni Campañà (1906-1989) es uno de esos nombres “muy conocido entre los desconocidos” que sintetiza la fotografía a lo largo de la pasada centuria en toda su amplitud. Pictorialista, maestro del bromóleo, de la postal turística, de la fotografía deportiva o del revelado, hasta 2019 restaba casi inédita una parte de su trayectoria que lo combinó todo: su inmenso, rico y complejo fondo de la Guerra Civil.
Escondidas en el fondo de su casa de Sant Cugat del Vallès a punto de derribarse treinta años después de su muerte, aparecen dos cajas rojas.
¿Qué deben contener? Un descubrimiento del todo inesperado: más de 5.000 fotografías de la guerra. Un enorme friso de la vida en guerra.
Republicano, catalanista y católico practicante, Campañà retrata una realidad trágica y contradictoria, rica en matices, con contrastes que a menudo son dolorosos.
Una mirada sin contemplaciones y sin una causa a defender. Un retrato de su ciudad y de su país donde nada quedó al margen. Una terapia a través del visor de la cámara
que le ayudaría a soportar el trauma de la guerra. Un tesoro que amplía los horizontes del ya rico patrimonio fotográfico del país.