EL FONS DE LA FAMÍLIA MASCORT. A càrrec de Marta Grassot.
Dilluns 2 de novembre de 2020 a les 18:30 h.
(Vídeos i fotos de Jitsi.org)
Aquesta fototertúlia també va haver de realitzar-se on-line, amb una presència d’uns 26 usuaris connectats.
Després de la introducció de Lluís Saura, Marta Grassot començar la seva presentació.
Aquesta conferència part de l’exposició “Vides privades, històries compartides. El fons fotogràfic de la família Mascort”, comissariada per la pròpia Marta en 2018, a la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí.
Per la seva extensió cronològica, i també, per la seva varietat quant a tipologies fotogràfiques, el fons de la família Mascort constitueix un excel·lent exemple del valor que pot arribar a tenir un arxiu fotogràfic privat. Aquest fons, que té els seus orígens a partir de 1860, permet explicar i veure la fotografia des de diferents punts de vista, convertint-lo en un llegat digne de ser estudiat i presentat com un arxiu documental de valor inqüestionable, a través del qual es poden desgranar diferents aspectes, tant de la història de la fotografia –i dels fotògrafs que la van fer possible– com de la societat.
Del fons fotogràfic de la família Mascort en podem destacar diversos aspectes. El primer d’ells és el seu ampli abast cronològic, que permet veure una evolució dels procediments i formats fotogràfics,
esdevenint un exemple de conservació d’alguns dels procediments fotogràfics més antics, com una albúmina acolorida de c. 1862, dos ferrotips de finals del s. XIX i principis del XX, i un gran nombre de plaques de vidre estereoscòpiques (datades del primer quart del s. XX). Pel que fa al format, cal destacar- ne una gran quantitat de targetes de visita, així com fotografies de grans dimensions datades a inicis del segle XX.
En segon lloc, també és rellevant la gran presència de fotògrafs professionals nacionals i internacionals (amb un total de 123 procedències diverses), l’obra dels quals arriba per via familiar tant des dels Estats Units d’Amèrica, el Brasil o Cuba, d’Alemanya o França, així com de Barcelona, Girona o Torroella de Montgrí. Autors de la talla de Cohner, Langlois, Amoretty, Martínez de Hebert, Napoleon o Audouard conviuen amb l’obra d’Esplugas, Esquirol o Masaguer.
Una altra característica del fons és la important quantitat de fotografies d’amateurs de la primera dècada del s. xx que conté, i gràcies a les quals es poden definir les històries particulars i veure l’evolució de les formes de vida domèstiques, tant familiars com socials. Com a curiositat, s’ha d’esmentar que s’ha pogut completar amb imatges part de l’arbre genealògic familiar.
Per últim, cal destacar que la Fundació Mascort té a disposició del públic un catàleg en línia que facilita la consulta de l’arxiu fotogràfic familiar, que es va ampliant progressivament, també amb altres fons fotogràfics de la col·lecció:
https://archivo.fundaciomascort.com/ca/
Extracte de la Fototertúlia (català)
———————————————————————————————————————————————————————————————-
EL FONDO DE LA FAMILIA MASCORT. A cargo de Marta Grassot.
Lunes 2 de noviembre de 2020 a las 18:30 h.
Esta fototertulia también tuvo que realizarse on-line, con una presencia de unos 26 usuarios conectados.
Tras la introducción de Lluís Saura, Marta Grassot comenzó su presentación.
Esta conferencia parte de la exposición “Vidas privadas, historias compartidas. El fondo fotográfico de la familia Mascort”, comisariada por la propia Marta en 2018, en la Fundación Mascort, en Torroella de Montgrí.
Por su extensión cronológica, y también, por su variedad en cuanto a tipologías fotográficas, el fondo de la familia Mascort constituye un excelente ejemplo del valor que puede llegar a tener un archivo fotográfico privado. Este fondo, que tiene sus orígenes a partir de 1860, permite explicar y ver la fotografía desde diferentes puntos de vista, convirtiéndolo en un legado digno de ser estudiado y presentado como un archivo documental de incuestionable valor, a través del que se pueden desgranar diferentes aspectos, tanto de la historia de la fotografía -y de los fotógrafos que la hicieron posible- como de la sociedad. Del fondo fotográfico de la familia Mascort se pueden destacar diversos aspectos. El primero de ellos es su amplio alcance cronológico, que permite ver una evolución de los procedimientos y formatos fotográficos, convirtiéndose en un ejemplo de conservación de algunos de los procedimientos fotográficos más antiguos, como una albúmina coloreada de c.1862, dos ferrotipos de finales del s. XIX y principios del XX, y un gran número de placas de vidrio estereoscópicas (fechadas en el primer cuarto del s. XX,). En cuanto al formato, hay que destacar una gran cantidad de tarjetas de visita, así como fotografías de gran tamaño fechadas a inicios del siglo XX.
En segundo lugar, es relevante la gran presencia de fotógrafos profesionales nacionales e internacionales (con un total de 123 procedencias), cuya obra llega por vía familiar tanto desde Estados
Unidos de América, Brasil o Cuba, de Alemania o Francia, así como de Barcelona, Gerona o Torroella de Montgrí. Autores de la talla de Cohn, Langlois, Amoretty, Martínez de Hebert, Napoleón o Audouard conviven con la obra de Esplugas, Esquirol o Masaguer.
Otra característica del fondo es la importante cantidad de fotografías de amateurs de la primera década del s. xx que contiene, gracias a las cuales se pueden definir las historias particulares y ver la evolución de las formas de vida domésticas, tanto familiares como sociales. Como curiosidad, hay que mencionar que se ha podido completar con imágenes parte del árbol genealógico familiar.
Por último, cabe destacar que la Fundación Mascort tiene a disposición del público un catálogo en línea que facilita la consulta del archivo fotográfico familiar, que se va ampliando progresivamente, junto con otros fondos fotográficos de la colección:
https://archivo.fundaciomascort.com/ca/
Extracto de la Fototertulia (castellano)
